RECORREGUT PER LA VIDA I OBRA DE L’ARTISTA

Carme Rovira i Fortuny (Vilassar de Mar, 1907 – Passy, 1985)

Carme Rovira neix el 1907, filla de Martí Rovira Masip i de Maria Fortuny Ametller. De petita estudia al Comú de les Noies i després a l’Escola La Presentació de Vilassar de Mar. 

Entre els catorze i els vint-i-dos anys treballa de teixidora a Can Nyol petit. Es  casa amb Manolo Garcia el 1926 i la seva primera filla mor als divuit mesos, moment en què abandona la fàbrica i es dedica a les feines de la llar. El 1930 neix la seva segona filla, Paquita, i arran de la mort de la seva mare va a  treballar al camp amb el pare i el marit. 

La Guerra Civil i la postguerra, amb els tres anys d’empresonament del marit, desemboquen en la separació del matrimoni, encara que per sempre més la Carme tindrà cura d’en Manolo i li proporcionarà un lloc on poder viure.

Carme Rovira. Fotografia dels Germans López Teixidó del Fons Germans López Teixidó de l’Arxiu Municipal de Vilassar de Mar Damià Bas Macià. 1958
Carme Rovira. Fotografia dels Germans López Teixidó del Fons Germans López Teixidó de l’Arxiu Municipal de Vilassar de Mar Damià Bas Macià. 1958

El 1952, a la mort del seu pare, torna a fer de teixidora. El 1954, la seva filla es casa i marxa a viure al Masnou. Al cap de poc, la Carme pateix un accident i en el decurs de la convalescència agafa els pinzells, en paraules seves, “per distreure’s i donar alegria al món”.

La Carme coneix al pintor Modolell, que intueix que la seva pintura pot tenir futur. El 1956 exposa al IX Saló d’Octubre de Barcelona i els crítics qualifiquen la seva pintura d’autèntic naïf, pintura pura sense contaminació de cap escola. Per tal de celebrar el seu èxit, l’entitat Amics de Vilassar decideix fer-li un homenatge i moltes botigues del poble exposen obres seves.

El 1960, lliure de lligams personals, marxa a treballar a Mallorca, on coneix a la secretària de Pilar Primo de Rivera, que la introdueix en els cercles artístics. Els dos anys que s’està a l’illa continua pintant i realitza algunes exposicions. Mallorca li inspira temes i paisatges que l’acompanyaran per sempre més. 

El 1962 marxa a París, on realitza diverses feines i enceta la seva etapa més prolífica, tant pel que fa a la producció artística com pel que fa a les exposicions, individuals i col·lectives. A París, el 1963 exposa al Saló dels Independents, el 1964 al Palau d’Art Modern i el 1965 a la mostra Art Lliure. A partir d’aquí, comencen les seves exposicions a l’Estat espanyol: Madrid, Miranda del Ebro, Lleida, València, Bilbao, Vilassar de Mar i Argentona. Els anys 1980 torna a exposar a París, Madrid, Benidorm i Vilassar de Mar. L’última estada al seu poble natal es produeix el 1982, amb motiu d’una exposició a l’Ateneu Vilassanès, que va ser tot un èxit.

A finals dels anys 1970 la seva salut es comença a ressentir i passa temporades ingressada en diverses institucions mèdiques franceses, fins a la seva mort l’1 de març de 1985 a Passy. Les seves despulles es traslladen a Vilassar de Mar, on és enterrada el 16 de març de 1985.

Tot i que va tenir una vida difícil és recordada com una dona alegre, en alguns moments adolorida per la vida, amb una gran rauxa creativa, com una gran balladora, la femme a la rose, enamorada del seu poble, del mar, de les flors i de la muntanya de Burriac.

El rovirisme

L’obra artística de Carme Rovira, tot i les seves particularitats, es pot incloure de ple en l’art naïf, un corrent coetani amb el cubisme i el surrealisme que es caracteritza per la simplicitat, la ingenuïtat i l’espontaneïtat de les seves obres. És un art autodidacta que utilitza colors vius, sense mescles, ric en detalls i que prescindeix de la perspectiva. Els dos màxims exponents són Henri Rousseau i Séraphine Louis.

Normalment, és practicat per persones sense cap formació artística, sovint d’origen humil, que s’inicien en l’edat adulta per un impuls que les porta a cercar la pròpia satisfacció i que reprodueixen el món que les envolta.

En el cas de Carme Rovira, el seu món és ple d’entusiasme i felicitat, la qual cosa es pot observar en els temes escollits: parelles ballant, flors, animals.., en els títols de les seves obres: Barbapum, La cobla dels llamps…, en els missatges inscrits en algunes de les seves obres: Visca Catalunya…, i en els colors vius que utilitza.

El seu món sovint repeteix els temes: el passeig de Vilassar, les palmeres, Burriac, pescadors, infants jugant, girafes, trens, masies…, fins al punt que esdevé un món idílic i irreal.

Exposició permanent Casa Museu Carme Rovira
Jardí Casa Museu Carme Rovira
Jardí Casa Museu Carme Rovira

En una publicació de 1958, la crítica va etiquetar la seva obra de rovirisme, atès que era única i original, sense influències, sense trucs, directa, innocent i alegre. Podem dir que el rovirisme presenta les característiques següents:

Tècnica:

Carme Rovira no va necessitar mai un gran indret per pintar, sovint ho feia asseguda i sobre la seva falda. Pintava sense dibuix previ i començava per la part superior esquerra. Les seves obres presenten uns contorns definits, sovint per una línia, amb un gran detallisme i sense perspectiva. Els colors són vius i brillants.

Temes:

Pintures, dibuixos i caps d’argila o ceràmica de persones conegudes del poble; pintures de paisatges relacionats amb la seva infància i joventut a Vilassar de Mar, amb l’estada a Mallorca i la seva vida a París; paisatges, sovint inventats amb animals de diferents hàbitats; pintures i algun relleu de ceràmica en què la pintora s’autoretrata; flors, soles, en ram o dins d’un gerro; nadales, que enviava a familiars i coneguts

Materials i colors:

Absència dels colors foscos, que només s’utilitzen com a contrast i de manera imprescindible, i preferència pels colors vermell i verd. Els materials són senzills i assequibles (paper i cartró, llapis de colors, bolígrafs, retoladors…) i predominen les aiguades i els olis. Les teles les reserva per a les exposicions més importants. En alguns casos, barreja materials per donar més volum i lluminositat. També hi ha pintures en mobles, gerros i altres utensilis d’ús diari.