Carme Rovira i Fortuny (Vilassar de Mar, 1907 – Passy, 1985)
Carme Rovira neix el 1907, filla de Martí Rovira Masip i de Maria Fortuny Ametller. De petita estudia al Comú de les Noies i després a l’Escola La Presentació de Vilassar de Mar.
Entre els catorze i els vint-i-dos anys treballa de teixidora a Can Nyol petit. Es casa amb Manolo Garcia el 1926 i la seva primera filla mor als divuit mesos, moment en què abandona la fàbrica i es dedica a les feines de la llar. El 1930 neix la seva segona filla, Paquita, i arran de la mort de la seva mare va a treballar al camp amb el pare i el marit.
La Guerra Civil i la postguerra, amb els tres anys d’empresonament del marit, desemboquen en la separació del matrimoni, encara que per sempre més la Carme tindrà cura d’en Manolo i li proporcionarà un lloc on poder viure.
El 1952, a la mort del seu pare, torna a fer de teixidora. El 1954, la seva filla es casa i marxa a viure al Masnou. Al cap de poc, la Carme pateix un accident i en el decurs de la convalescència agafa els pinzells, en paraules seves, “per distreure’s i donar alegria al món”.
La Carme coneix al pintor Modolell, que intueix que la seva pintura pot tenir futur. El 1956 exposa al IX Saló d’Octubre de Barcelona i els crítics qualifiquen la seva pintura d’autèntic naïf, pintura pura sense contaminació de cap escola. Per tal de celebrar el seu èxit, l’entitat Amics de Vilassar decideix fer-li un homenatge i moltes botigues del poble exposen obres seves.
El 1960, lliure de lligams personals, marxa a treballar a Mallorca, on coneix a la secretària de Pilar Primo de Rivera, que la introdueix en els cercles artístics. Els dos anys que s’està a l’illa continua pintant i realitza algunes exposicions. Mallorca li inspira temes i paisatges que l’acompanyaran per sempre més.
El 1962 marxa a París, on realitza diverses feines i enceta la seva etapa més prolífica, tant pel que fa a la producció artística com pel que fa a les exposicions, individuals i col·lectives. A París, el 1963 exposa al Saló dels Independents, el 1964 al Palau d’Art Modern i el 1965 a la mostra Art Lliure. A partir d’aquí, comencen les seves exposicions a l’Estat espanyol: Madrid, Miranda del Ebro, Lleida, València, Bilbao, Vilassar de Mar i Argentona. Els anys 1980 torna a exposar a París, Madrid, Benidorm i Vilassar de Mar. L’última estada al seu poble natal es produeix el 1982, amb motiu d’una exposició a l’Ateneu Vilassanès, que va ser tot un èxit.
A finals dels anys 1970 la seva salut es comença a ressentir i passa temporades ingressada en diverses institucions mèdiques franceses, fins a la seva mort l’1 de març de 1985 a Passy. Les seves despulles es traslladen a Vilassar de Mar, on és enterrada el 16 de març de 1985.
Tot i que va tenir una vida difícil és recordada com una dona alegre, en alguns moments adolorida per la vida, amb una gran rauxa creativa, com una gran balladora, la femme a la rose, enamorada del seu poble, del mar, de les flors i de la muntanya de Burriac.
El rovirisme
L’obra artística de Carme Rovira, tot i les seves particularitats, es pot incloure de ple en l’art naïf, un corrent coetani amb el cubisme i el surrealisme que es caracteritza per la simplicitat, la ingenuïtat i l’espontaneïtat de les seves obres. És un art autodidacta que utilitza colors vius, sense mescles, ric en detalls i que prescindeix de la perspectiva. Els dos màxims exponents són Henri Rousseau i Séraphine Louis.
Normalment, és practicat per persones sense cap formació artística, sovint d’origen humil, que s’inicien en l’edat adulta per un impuls que les porta a cercar la pròpia satisfacció i que reprodueixen el món que les envolta.
En el cas de Carme Rovira, el seu món és ple d’entusiasme i felicitat, la qual cosa es pot observar en els temes escollits: parelles ballant, flors, animals.., en els títols de les seves obres: Barbapum, La cobla dels llamps…, en els missatges inscrits en algunes de les seves obres: Visca Catalunya…, i en els colors vius que utilitza.
El seu món sovint repeteix els temes: el passeig de Vilassar, les palmeres, Burriac, pescadors, infants jugant, girafes, trens, masies…, fins al punt que esdevé un món idílic i irreal.
En una publicació de 1958, la crítica va etiquetar la seva obra de rovirisme, atès que era única i original, sense influències, sense trucs, directa, innocent i alegre. Podem dir que el rovirisme presenta les característiques següents:
Tècnica:
Carme Rovira no va necessitar mai un gran indret per pintar, sovint ho feia asseguda i sobre la seva falda. Pintava sense dibuix previ i començava per la part superior esquerra. Les seves obres presenten uns contorns definits, sovint per una línia, amb un gran detallisme i sense perspectiva. Els colors són vius i brillants.
Temes:
Pintures, dibuixos i caps d’argila o ceràmica de persones conegudes del poble; pintures de paisatges relacionats amb la seva infància i joventut a Vilassar de Mar, amb l’estada a Mallorca i la seva vida a París; paisatges, sovint inventats amb animals de diferents hàbitats; pintures i algun relleu de ceràmica en què la pintora s’autoretrata; flors, soles, en ram o dins d’un gerro; nadales, que enviava a familiars i coneguts
Materials i colors:
Absència dels colors foscos, que només s’utilitzen com a contrast i de manera imprescindible, i preferència pels colors vermell i verd. Els materials són senzills i assequibles (paper i cartró, llapis de colors, bolígrafs, retoladors…) i predominen les aiguades i els olis. Les teles les reserva per a les exposicions més importants. En alguns casos, barreja materials per donar més volum i lluminositat. També hi ha pintures en mobles, gerros i altres utensilis d’ús diari.
