Les troballes d’època prehistòrica del Molí, del neolític, i la Rajoleria Robert, de l’edat del bronze, constitueixen, a hores d’ara, les evidències més reculades de la presència humana en el terme de Vilassar de Mar.
Les restes de l’època romana són més nombroses, i inclouen una pedra mil·liar, una vil·la i una necròpolis situades molt a prop de la Via Augusta, testimonis de l’intens procés de romanització que va experimentar la nostra costa. A partir del segle III comença un període de decadència que es perllonga durant les invasions dels visigots i els àrabs, i que beneficia el poblament en llocs resguardats, com el castell de Vilassar de Dalt, documentat des de l’any 978, en detriment dels espais oberts com la plana.
Des de finals del segle XV, amb l’afebliment del feudalisme, pobladors de Vilassar de Dalt, Cabrils i altres indrets de l’interior baixen a la costa per dedicar-se a l’agricultura i la pesca. Per protegir-se de la pirateria turca construeixen tres torres de defensa i, a poc a poc, es creen els primers carrers que comencen a constituir el primer precedent del veïnat de mar, documentat des de l’any 1606. Aprofitant la presència de l’antic camí ral, l’actual carretera N-II, s’hi va construir un hostal.
Durant el segle XVIII, el veïnat de mar, que encara pertany al municipi de Vilassar, experimenta un gran creixement demogràfic lligat a l’agricultura, la pesca i la producció de vi i aiguardent, fins al punt que el 1726 s’aconsegueix la llicència per a la construcció d’una església, que es consagra el 1745. L’any 1784, aquest veïnat, format per un miler de persones, es separa del nucli original i esdevé un municipi independent, Vilassar de Mar.
Escola Nàutica de Vilassar de Mar. 1901. Felicià Sust i Vives. Fons Família Sust i Vives – Arxiu Municipal de Vilassar de Mar Damià Bas i Macià
El segle XIX continua i amplia aquesta expansió, amb la indústria tèxtil, la marina i el comerç que s’afegeixen a una agricultura centrada en la producció de la vinya. Però sense cap mena de dubte, la marina constitueix el motor del poble, amb unes drassanes que construeixen velers que naveguen fins a Amèrica, en mans de mariners, pilots i capitans vilassarencs que comercien amb productes agrícoles i industrials del país, i que culminarà amb la fundació de l’Escola Nàutica-Mercantil de Joan Monjo el 1876. La puixança econòmica derivada d’aquest comerç amb ultramar i l’aparició de l’americano, determinen un canvi en la fesomia del poble, que veu com es construeixen moltes cases d’estil modernista a finals de segle.
Vilassar de Mar comença el nou segle XX amb uns 3.000 habitants, empès per uns nous aires de canvi. Davant la decadència de la marina i l’estancament de la indústria tèxtil, l’agricultura abandona la vinya en favor de l’horta, la patata i la flor tallada, que serà introduïda per Beniamino Farina el 1923. Progressivament, el poble també esdevindrà un centre d’estiueig. Després del parèntesi de la guerra i la postguerra, es produeix la recuperació, i els anys 60 arriben immigrants d’arreu de la península, la majoria per treballar en el sector de la flor, que exporta els seus productes arreu d’Europa. A partir dels anys 70, el poble experimenta un gran creixement demogràfic, lligat principalment a l’arribada de nous residents de l’àrea metropolitana. L’agricultura es reconverteix novament, aquesta vegada a favor de la flor i la planta que es comercialitzen a través del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, que es crea l’any 1983, però cedeix tot el protagonisme al sector serveis en un poble que esdevé cada cop més un municipi residencial i supera els 20.000 habitants (2020).
La nostra història
