Presentació i localització dels principals atractius turístics de la població
Casa Museu Carme Rovira
Passatge de Carme Rovira, 30
Edifici inclòs dins del catàleg de patrimoni local. L’any 2013, el consistori va començar a rehabilitar l’edifici amb l’objectiu de garantir els valors culturals, històrics i artístics que es conserven a l’immoble i convertir-lo en un reclam més de l’oferta cultural.
Les parets de la casa de la pintora, com es coneix popularment, estan plenes de pintures de l’artista, que s’han restaurat de forma curosa. Amb la reforma de la casa, i a través de les pintures, ceràmiques i objectes personals el consistori vol que els visitants coneguin l’obra i la vida de la pintora naïf més important de Catalunya durant el segle XX.
Torre de Can Nadal
Plaça de Pau Vila
La torre de can Nadal va ser construïda el 1551 per la família Sala, que es dedicava a l’elaboració de vidre bufat, i que alhora va comprar la propietat a Joan Roig, un proveïdor de vidre de la Casa Reial. El nom de can Nadal prové d’un traginer mallorquí que el 1636 va adquirir el mas i la torre i els va dedicar a l’hostalatge.
La torre té planta baixa, dos pisos i un terrat pla. Mesura 12,1 m d’altura i 5,40 m de diàmetre a la part superior i 6 m a la base, i disposa d’una escala interior que segueix l’estructura de la construcció. Els sostres interiors són de volta a mitja esfera. Les obertures són forats d’espitllera per a la defensa, tret de dues finestres gòtiques. És molt possible que originàriament el pont no existís i que la torre s’unís amb la masia per mitjà d’una passera que es pogués recollir en cas d’atac.
Església de St. Joan Baptista
Plaça de l’Església
El temple parroquial va ser consagrat el 1745, sota l’advocació de sant Joan Baptista. D’aquest primer temple només en resta la portalada, amb un relleu amb motiu pescador, i el campanar, de planta quadrada que esdevé octogonal als pisos superiors. La resta és obra de la reforma impulsada el 1939 sobre el projecte de l’arquitecte Josep Maria Ribas i Casas en els solars que abans ocupaven l’església i la rectoria i que culminà en la benedicció del nou temple el 1945.
Carrer de Sant Francesc
c. Sant Francesc
S’hi ubiquen dues velles cases de pescadors amb rústiques escales exteriors d’accés a l’habitatge i el magatzem de can Franciscó, construït per la família Carrau en l’època del comerç d’ultramar.
Antic hostal, ara Museu Monjo
Camí Ral, 30
L’antic hostal, ubicat a l’antic camí ral de Barcelona a Mataró, és documentat des de 1662. Reformat el 1762, acollí el primer Ajuntament de Vilassar de Mar entre 1785 i 1962.
En l’actualitat, acull el Museu Monjo, un dels centres culturals més prestigiosos del Maresme, amb una exposició permanent d’obres de l’escultor Enric Monjo, nascut a Vilassar de Mar l’any 1895 i mort a Barcelona el 1976.
Cal destacar els esgrafiats de 1902 de la façana lateral, que és el que resta de la decoració que ornava tota la façana, obra de l’arquitecte modernista local Eduard Ferrés i Puig.
Telègraf òptic
c. Doctor Masriera, 16
Senzilla i massissa construcció de mitjans del segle XIX, dins un estil neoclàssic primitiu, de parets atalussades de feixuga planta baixa sobre la qual s’alça una nau acabada en un clàssic frontó amb un ull de bou per a ventilació. Coneguda popularment com la torre del telègraf òptic, hostatjava un heliògraf que produïa senyals lluminosos d’intensitat variable per reflexió dels raigs solars en un mirall pla, generalment mòbil, a més d’altres ginys de senyalització. L’any 1894 va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi instal·là un dipòsit d’aigua i una font pública.
Antic Casino o Foment
Plaça de l’Ajuntament
L’actual plaça de l’Ajuntament va ser projectada a mitjans del segle XIX com una plaça porticada. La primera construcció que es va realitzar va ser aquest edifici d’estil neoclàssic construït pel mestre d’obres Jaume Vives. En el seu origen fou un casino obert durant el moment històric dels capitans de vaixell de la ruta transoceànica.
Inicialment, els seus porxos, coneguts com les Voltes del Foment, tenien les columnes de ferro colat, tal com es pot observar encara en algunes columnes. S’acompanya una fotografia antiga on pot apreciar-se la balconada de la façana i una clàssica tribuna glorieta que pot recordar un mascaró de proa. El frontó original ha desaparegut, deixant a la vista una allargada balustrada.
Carrer dels Balcons
c. Sant Ignasi
Les cases de cós són edificis típics d’aquesta àrea del Maresme construïts per mestres d’obres durant el segle XIX, de 20 pams de façana per 40 de profunditat, amb planta i pis i una eixida amb pou i safareig a la part del darrere. A Vilassar de Mar en tenim diverses mostres als carrers Sant Ignasi, del Carme.
El carrer dels Balcons és un característic i emblemàtic conjunt de cases de cós amb idèntica tipologia durant el segle XIX, que incorpora el traç diferencial dels balcons, inusual a les altres construccions de cases de cós de la resta de la població. El portal és d’arc escarser sota un petit balcó, mentre que les finestres amb reixa de la planta baixa són afegits posteriors. És notable la defensa que han dut a terme els veïns del carrer per preservar la tipologia de les seves cases.
Antiga Escola Nàutica
c. Santa Eulàlia , 40
El 1876 Joan Monjo i Pons va fundar el Colegio Náutico-Mercantil, conegut popularment com l’Estudi de Pilots o cal Monjo. L’edifici de l’Escola, d’estil neoclàssic, segueix a escala reduïda l’esquema de la Llotja de Barcelona, amb pilars de carreus encoixinats que sostenen pilastres amb capitells jònics i un coronament amb frontó entre balustrades. En l’actualitat, aquest edifici acull dependències municipals.
Carrer de Sant Pau
c. Sant Pau
Originàriament, la majoria de cases del poble tenien al seu davant, més enllà del carrer, un hort particular. En el cas del carrer de Sant Pau, quan es va rectificar el traçat de la carretera, a finals del segle XIX, aquest hort es va adossar a les façanes de les cases, la qual cosa va propiciar que molts habitatges fossin aterrats o condicionats com a residències estiuenques de famílies barcelonines benestants. Aquestes noves construccions, majoritàriament d’estil senyorial, es van construir seguint els estils modernista i noucentista a principis del segle XX.
Can Bassa
c. Sant Pau, 3-4
Important obra de l’arquitecte vilassarenc Eduard Ferrés i Puig (1872-1928), construïda l’any 1898. D’estil modernista, recorda el Casal del Cros, obra de Puig i Cadafalch. Destaca la decoració de la façana, amb relleus esculpits dins un repertori de guarniments florals d’inspiració medievalista.
Hi ha també motius iconogràfics americans, com un personatge bevent mate, i un particular escut de Vilassar, amb la data de construcció de l’habitatge. La casa és coneguda amb el nom de can Bassa pel seu primer propietari, Pere Sitges Bassa, que va fer fortuna a Amèrica.
Ca la Maria Espartera
Camí Ral, 16
Aquesta és la restauració, relativament recent, de la casa coneguda popularment com ca la Maria Espartera. L’edificació quedava, abans de la reforma, més ensorrada respecte a la carretera actual i amb la façana més enretirada. Aquesta és la part central d’una masia a la qual s’adossava l’antiga torre de defensa de can Rufau o can Lledó, situada entre les cases número 14 i 15 del Camí Ral, de la qual avui només es poden observar algunes restes en els jardins de les cases.
De la restauració s’han conservat dos elements característics: la porta dovellada i la finestra gòtica, encara que, dissortadament, a l’hora de la col•locació de les dues pedres de l’arc, es féu a l’inrevés. És per això que es deixa la constància fotogràfica de l’habitatge abans de la restauració.
Cal Negre
c. Doctor Masriera, 30
Edifici habilitat l’any 1902 com a habitatge per una branca de la família dels Guardiola que es dedicava a la marina mercant i al comerç d’ultramar, la qual cosa explicaria el perquè del motiu cal Negre, record d’un possible passat d’obscurs negocis americans.
Edifici de doble cos, de composició acadèmica, d’estil neoclàssic. És notable, a la façana sud, una tribuna polièdrica de trencadís i ornaments de motius vegetals amb els colors grocs, verds i violetes, ja de clara inspiració premodernista. Val a dir que, segons la tradició, fou el primer habitatge de Vilassar de Mar que comptà amb llum elèctrica.
Can Lari Marimon
c. Santa Rosa de Llima, 31
Peculiar casa d’estil colonial construïda per Hilari Marimon el 1918 sobre una gran porxada, amb fisonomia molt nàutica i notables acabats de construcció. Les galeries envidriades que l’envolten fan d’aquesta casa una mostra modèlica.
L’acolorit del conjunt prové dels bigarrats colors dels tròpics. Cal destacar el poderós bigam interior i el costellam que sostenen la teulada i recorden l’estructura d’un vaixell.
Antiga Riera dels Corders
Riera de Cabrils, tram final
Durant l’època daurada de la marina a Vilassar de Mar, entre els segles XVIII i XIX, en aquest indret de la riera, ample i recte, els corders trenaven el cànem. La canalització de la riera els anys 1920 va canviar la seva antiga fesomia, però el nom encara perdurà.
Com en altres indrets del poble, les cases del carrer del Carme tenien els seus horts a tocar de la riera de Cabrils, però quan es dugué a terme la canalització de la riera els anys 1920 els propietaris van cedir part dels seus horts per construir el passeig de la Riera. Els anys 1970 es van substituir els vells arbres malalts pels actuals pins, que han donat nom a l’actual passeig dels Pins.
Can Piera, ara casa Fornas
c. Sant Pau, 16
Típica i notable casa noucentista, de correspondència d’eixos amb vertical, de planta baixa i dos pisos, acabada l’última amb obertures de tres arcs. Destaca el rigorós i acurat treball de la barbacana, construcció en voladís feta amb bigues de fusta, que sobresurt del plom de la façana que sosté una minuciosa ornamentació de notable rajoleria.
Cal fixar-se en els relleus a tall de fruiteres que guarneixen tant la porta de l’entrada de la casa com les obertures, dins el més clàssic esperit i serena atmosfera noucentista, tal volta casolà i perifèric però no menys bell.
Casa Ferrés i Puig
c. Sant Pau, 17
Habitatge particular de l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig, refet sobre l’antiga fonda can Cassà, Las Flores, l’any 1915, que hi aixecà un altre pis i hi va instal·lar el seu taller d’arquitecte. Cal destacar el finestral de la segona planta, d’ample a ample de la façana. Són importants la reixa i la porta de forja, d’indubtable influència sezession.
A l’interior de la casa, el sòcol de la planta baixa està decorat amb dibuixos fets amb estucat planxat. És obra de l’any 1920 i és una de les mostres d’ornamentació més importants del Maresme.
Ca l'Almera
Camí Ral, 13
Habitatge de planta baixa i dos pisos, amb façana d’ordre parell i obertures de llindes arrodonides i acabada amb una elegant balustrada. Destaca la rigorosa composició acadèmica en correspondència vertical d’eixos.
És important ressaltar, atès que potser és un exemple únic al poble, l’allargat i elegant passadís que uneix les entrades de la casa, una a cada carrer, visibles a través dels vidres gravats a l’àcid de les ventalles que tanquen els cancells, amb una ben treballada fusteria.
Can Pau Jover
c. Sant Pau, 2
Deliciosa torreta construïda per l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig a començaments dels anys vint, com a habitatge estiuenc de planta baixa i pis semisoterrani de Pau Jover. S’accedeix a la planta mitjançant una escala. Destaca, a més de la construcció de rajola esmaltada i vista, l’abundància de trencadís, tant a l’escala com al timpà i a les finestres.
Al sorprenent pati posterior hi destaca una petita rambla arbrada, que gràcies a la cura que n’han tingut els propietaris ens ha arribat intacta fins avui.
Can Pou Godori
Camí Ral, 17
Habitatge de tres eixos d’obertura, característica poc habitual a les cases de cós, construïda sobre les restes de la masia de can Lledó de Mar. Casa edificada a començaments del segle XX amb porta central al costat de dues finestres.
Té un balcó corregut de tres obertures al primer pis, amb una llosana o peanya, suportada per una sèrie de mènsules i barana de ferro forjat, seguint el model de les reixes de la planta baixa. La balustrada reposa sobre la cornisa on concorren sis petits arcs en relleu que descansen sobre els capitells d’estilitzades columnes recrescudes. Sobre la porta hi figuren les inicials del promotor de l’immoble: Josep Pou Godori.
Cal notari Peira
c. Sant Pau, 15
Esplèndida composició acadèmica ben estudiada amb un joc d’eixos harmònics. Finestra i porta lateral i d’ordre simple decreixent.
Cal destacar la simètrica i equilibrada disposició dels relleus sobre cada una de les obertures a cada planta, i que té una correspondència amb els ulls de bou al capcer de l’edifici. El balcó únic amb reixa de garlandes i dues obertures conserva la simetria de la planta baixa i la del segon pis. Són interessants la cornisa i la sanefa en relleu fent ziga-zaga.
Can Pepito Calafat
c. Sant Pau, 8
Esplèndida construcció de començaments del segle XX, on es destaquen primordialment la sobresortint tribuna del primer pis, amb tres arcs de fusta i vidres d’aire cubà. El balcó va de banda a banda amb dues obertures al segon pis.
A partir d’aquesta planta exhibeix bells esgrafiats i relleus amb el segell purament modernista, que arriben fins a la cornisa bombada acabada amb quatre capcims o pinacles. Igualment, cal destacar la barana del balcó que reflecteix ben clarament l’empremta art nouveau amb les garlandes de ferro forjat.
Cal Gras
c. Rector Bartrina, 33
Façana reformada a partir d’una finca ja existent, atesa la disposició de les finestres del primer pis, més pròpies de l’època en què fou construït l’habitatge primitiu.
Té la porta dovellada i les finestres amb reixa sobresortint. A partir de la primera planta es pot observar el canvi de decoració: un esgrafiat de geometria romboïdal, emmarcada per relleus encoixinats, com a motiu decoratiu. Obertures rodones a l’alçada de les golfes i sota d’un coronament de balustres de terracota. La decoració s’estén també a la façana lateral.
Cal destacar a l’eixida l’esplèndid safareig i el repartidor d’aigua. Aquest habitatge disposava d’uns banys turcs, revestits amb rajola de foc de color sang, pròpia per revestir paraments exposats a la calor.
Ca l'Arines
c. Montserrat, 33
Casa senyorial d’inspiració modernista. Cal destacar l’estucat de rosetons en relleu de la façana, els botons de ceràmica blava vidriada i el ràfec de cartel·les graonades i pinacles en forma de merlets al capcim.
Sota les finestres del primer i el segon pis té rajoles de ceràmica. A la façana lateral poden veure’s les obertures dels replans de l’escala i un esplèndid fumeral amb capellet de ceràmica.
Ca n'Alfons Murtra
c. Sant Roc, 33
Remarcable façana modernista, ben conservada, de balcons correguts a la primera i segona planta, amb una gran cartel·la central. Bells dibuixos esgrafiats a les dues plantes superiors.
Esplèndida porta d’arc, relleus encoixinats i sòcol crescut. Les baranes dels balcons són una mostra modernista. Coronament amb rosetó central i balustrada modernista.
Can Quimet Zist
c. Sant Joan, 40
Casa de cós, transformada en local comercial, alterant la típica tipologia d’aquestes construccions en convertir la mitja part del davant en vestíbul i botiga i en habitatge la resta a partir de l’escala.
Cal destacar les ventalles de l’aparador fent joc amb la porta de la botiga d’una antiga sastreria. Als anys cinquanta l’aparador era utilitzat per exposar cartells i fotografies de les pel·lícules que s’exhibien al Círcol.
Cal Tit
c. Rosari, 1
Esplèndida casa senyorial de començaments del segle XX, de doble cós, de quatre eixos, d’ordre parell i correspondència vertical. Balconada de banda a banda, de bella factura de ferro d’estil modernista.
Les obertures de la primera planta queden emmarcades amb un relleu que les envolta. Espectacular cornisa, suportada per mènsules, amb capcims i pinacles emmerletats.
Can Santinyà
c. Sant Jaume, 22-23
Casa senyorial, de planta baixa i mig soterrani, la qual cosa li permet rebre llum i ventilació directes per mitjà d’unes petites finestres. Gran porta principal que dóna a un gran vestíbul amb columnes mitjançant escala, potser la porta més gran de tot el poble.
D’estil neoclàssic, poden destacar-se les obertures força altes amb doble i triple finestral. També és interessant l’esgrafiat sota les obertures i encoixinats en els costats. Gran cornisa sobre diverses mènsules amb alternança de respiralls.
Can Franciscó
c. Sant Sebastià, 33
Composició acadèmica, d’ordre imparell. Casal de cós i mig. Porta central i finestres de reixa, emmarcades amb pedra i llinda recta. Balcó corregut, amb mènsules de joc compositiu amb les obertures.
Les tres obertures del primer pis estan coronades amb un fris de terracota i geometria floral. Planta de dalt ben cenyida amb un joc d’obertures. Terrat amb balustrada.
Can Viladomiu
c. Sant Pau, 9-10
Aquesta casa s’edificà on antigament hi havia dues cases de cós. Construcció típicament noucentista, amb obertures coronades amb un arc de punt rodó, d’un bell i exquisit equilibri, amb ornamentació de terracotes arquitectòniques d’estil mediterrani.
Cal Nicet Matamala
c. Sant Pau, 7
Obra de l’arquitecte vilassarenc Eduard Ferrés i Puig dins l’estil sezession , de clara inspiració vienesa. Construïda el 1916, any en què aquest notable arquitecte construí el seu domicili particular, al mateix carrer de Sant Pau, 17, un any després de ser-li atorgat el premi d’arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona pels magatzems can Damians al carrer Pelai.
Els pinacles de la barana estan inspirats en els de l’edifici barceloní i en el plafó s’inscriu la inicial del cognom dels Matamala.
Ca l'Amat
c. Sant Joan, 52
Casa de finals del segle XIX, d’estil modernista i dins el corrent, tan característic i típic d’aquest estil, mudèjar.
Edificació de cós i mig, de composició simètrica, de portes i balcons acabats en arc de ferradura o àrab. Cal destacar els mosaics de les obertures de total inspiració moresca i la notable ornamentació de sota el ràfec.
Can Vicentó
c. Montserrat, 45
Casa de doble cós, de finals del segle XIX, i típicament de les anomenades d’indianos, situada en immillorable posició, al final del carrer de Sant Joan, coneguda com can Vicentó en record de Vicenç Martí, fabricant tèxtil. Típica construcció de mestre d’obres.
El jardí posterior es va obrint en ventall i arriba fins a l’androna de la plaça del Círcol. Façana acadèmica, amb dues finestres laterals i balcó corregut al pis superior, balustre i capcim central. Cal destacar l’esplèndid treball de fusteria de la ventalla amb vidres glaçats i dibuixos de palmes. Tot molt ben conservat.
