o can Lledó de mar (ca la Maria Espartera, Camí Ral, 13-17)
Els Lledó de mar, una de les tres famílies originàries del Veïnat de Mar, van pagar el 1550 el rescat per l’alliberament dels seus fills, capturats pels sarraïns. Aquest incident segurament va impulsar la construcció d’una torre fortificada annexa a la masia, de la qual se n’ha conservat la llinda de l’entrada de la torre amb la inscripció “En l’any 1599 Antoni Lledó”, i que en l’actualitat es pot veure al jardí del Museu de la Marina.
De la masia originària de can Lledó de mar, que posteriorment va anar a mans de la família Rufau, es conserva la part central que correspon a l’actual número 16, però la masia original era més gran i ocupava l’espai entre les cases 13 i 17.
Diverses parts de la masia es van anar enderrocant per construir les cases del Camí Ral: el 1880, la 13; el 1928, la 17; el 1950, la 15; el 1970, la 14. En l’actualitat, només resta dempeus l’espai corresponent a la casa número 16, coneguda popularment com ca la Maria Espartera. El 1998 va patir una restauració que va conservar la porta adovellada i la finestra gòtica, encara que dissortadament, a l’hora de la col·locació de les dues pedres de l’arc, es va fer a l’inrevés. Igual que les altres masies, també va ser hostal.
Fotografies i plànols
