Del 19 de desembre al 23 de gener de 2022
Donant la volta a una planxa de coure naixé una lluna refulgent de violeta sobre un cel turmentós, farcida de foscor i desconcert. Sorpresa la vaig mirar, tot seguit, llunes plenes, llunes noves, llunes minvants, van anar estructurant el meu temps i vida al taller, omplint les estacions d’intencions arrodonides i color, generant espais insuficients on explicar el tot errant de la seva naturalesa. Fent-me tu lluna, mirar el cel, el mar que et replica, els xolls d’aigua dels dies de pluja, multiplicant alhora el teu cos en halos boirosos. I fent-me pensar amb aquella creença dels bosquimans d’Angola, convençuts ells de què tota aigua prové de la lluna i que tot ésser ha de beure aigua lunar, xuclant la rosada dels matolls i herbes a la matinada i al capvespre, com una mena de sagrada invocació a la pluja.
La contradicció… o no, d’estar treballant una sèrie d’aiguaforts sobre la Ignomínia, girar la planxa que sostenien les meves mans i gosar estampar el revers, deixant-li camí a l’instint, sense més. Des de la primera estampa van ser llunes caient del cel, multiplicant-se, sobreposant- se, sense cap afany de trobar-les, elles soles anaven sorgint. Després, en el transcurs del temps, volgudament cercades en el plaer de la seva companyia. Les estampes que presento pertanyen a la sèrie anomenada “Un Mos de Llunes”, realitzada amb gravat, fonamentalment aiguaforts i desenvolu- pada al Taller Barbarà de Barcelona al llarg de l’any 2019/2020.
Lourdes Figuera Vidal
