De l’1 de setembre al 6 d’ octubre de 2024
PARAREL·LISME: DUES MANERES D’ENTENDRE LA MATEIXA OBRA
L’exposició que es presenta al Museu Monjo, de Vilassar de Mar, porta com a títol Paral·lelisme, i va a cura de dos artistes conceptuals d’una àmplia trajectòria internacional com són Claude Jeanmart i Jordi Cerdà. Dues maneres d’entendre i mostrar l’art a través de la idea o el que és el mateix, el concepte respecte a l’objecte. L’any 2014 vaig veure personalment una exposició conjunta. Va ser a la Fundació Vila Casas, concretament al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, dedicada completament a l’escriptor txec Franz Kafka i la seva relació amb Praga. La forma d’expressar-ho és mitjançant l’aplicació de diferents tècniques fotogràfiques a base de reproduccions, manipulacions, fotomuntatges, així com l’ús del collage, la pintura, la introducció d’objectes, i sobretot, la realització de performances, vídeos i curtmetratges. El concepte de vestir i desvestir es transforma en simultaniejar cossos nus o mig nus només coberts per fulles, flors, vels, plàstics, revistes o fotos. La figura de Cervantes també és present a l’exposició, a través del seu llibre més famós: El Quixot, reinterpretant les seves gestes a base d’intercalar imatges del mateix llibre, amb personatges històrics amb fragments, com si es tractés d’un còmic. Hi ha sèries en què intervenen Laura Batista i Denise Jeanmart, apareixent com objectes, estàtues i màscares, a més d’alguns vídeos. Possiblement la sèrie dedicada a “Sàpiens” sigui la que té un contingut eròtic més acusat, en la qual hi col·laboren les seves respectives parelles, transportant-nos al món de l’absurd, la reflexió i sobretot al metallenguatge visual.
Ramon Casalé Soler. Comissari de l’exposició.
25 anys de treball amb Claude Jeanmart, la col·laboració de Denise Jeanmart i Laura Batista, les nostres companyes de vida, han estat uns bons descobriments, uns darrere dels altres a cada proposta de treball que ens hem marcat, però també de forta amistat. Ens interessava des del principi el 1990-2000 tenir una síntesi de llenguatge, de proposta-resposta i viceversa, acotant les peces per temes. Claude, un artista de la pintura, la imatge i l’escena, en Jordi un artista del concepte, també de la imatge, l’acció i els films experimentals. Les imatges fotogràfiques, fotopictòriques, etc, una amb l’altra es concatenaven per obtenir una mena de cadàver exquisit i conformar una peça. En els llibres d’artista eren les pàgines les que ens marcaven aquesta seqüència. Als films, les seqüències i plans seqüències ens determinaven la pauta, a més d’abolir la línia entre allò que era una representació o una performance. Volem, doncs, destacar aquesta coherència en el nostre llenguatge. Resumint així, la nostra pràctica artística bàsicament es basa en allò que són peces d’imatges, llibres d’artista i films-vídeos. La reflexió sobre l’art com a llenguatge és un dels nostres objectius, el concepte, les aportacions de les nostres pràctiques particulars com a artistes, sense oblidar la ironia en cap moment. Sabem que estem en un esdevenir incert, el present no el podem aturar, el passat ens serveix per reflexionar i la nostra pràctica artística serà com deia Heràclit “no et banyes mai a la mateixa aigua del riu”, jo afegiria, si és que hi ha aigua. De totes maneres de vegades és convenient no prendre’s massa seriosament a un mateix com a artista.
Jordi Cerdà
JORDI CERDÀ I GEREBÉS (Barcelona, 1949)
Les seves primeres exposicions, cap el 1968, tendeixen al minimalisme i al treball amb elements geomètrics. A la darreria dels anys seixanta comença a treballar en el camp de la imatge i aviat entra dins del corrent més general de l’art conceptual, aspecte en el qual s’inscriuen les seves obres posteriors, fetes sempre a partir d’una reflexió sobre l’art i la seva representació, la qual cosa es troba dins el fons teòric de la seva obra. Ha fet films experimentals, accions i performances, i ha presentat més de 500 exposicions individuals, col·lectives i de grup a escala nacional i internacional. Està present en diferents col·leccions, públiques i privades, per exemple la col·lecció Rafael Tous, Vila-Casas, 491 Art i Recerca, Diari PuntAvui, patrimoni de La Caixa, amb l’edició del Quixot a Barcelona a les biblioteques de Catalunya, la Biblioteca Nacional de Madrid i la de París. També té obra més extensament a la col·lecció MACBA, entre d’altres.
CLAUDE JEANMART (regió de París, 1937)
Pintor i artista visual, practica i combina les tècniques de la pintura i el gràfic, així com les del digital i el vídeo al servei del seu interès pel cos que balla, pel moviment, el cos tocat i dibuixat a cegues, el cos celebrat per la mitologia i la literatura. Dona suport a la seva pròpia creativitat, inspirant-se en Kafka, Karel Capek, Casanova, Patricia Runfola, Gérard Georges Lemaire i Max Guedj. Va estar especialment implicat en l’exploració de l’obra de Kafka. S’interessa pel cos i la lectura de Diderot i la ceguesa; és el descobriment d’una altra realitat, d’una altra veritat, on desfer-nos de l’apriori, dels estereotips de la representació. Es tracta de dibuixar el que sentim i no del que sabem. Ha fet films, llibres d’artista i ha treballat en el concepte dels Atlantes i Apsaras. Ha exposat principalment a París i Tolosa i a l’estranger, a Alemanya, Catalunya, Suècia, Marroc, Milà, Bolognano, Tòquio, Bogotà, Mèxic i Miami.
