El sentit d’una vida
Puri Martín

El sentit d'una vida

Del 15 de març al 17 de maig de 2026


PURI MARTÍN. UN RECORREGUT PER L’EXPRESSIONISME MÉS ESSENCIAL

“El deure d’un artista és convertir en visible allò invisible” | Juan Faubel

L’exposició El sentit d’una vida que omple les sales del Museu Monjo és un recull d’obres d’aquests darrers anys de Puri Martín. Una artista que s’expressa a través d’un conjunt de personatges que només es troben al seu imaginari però que d’alguna manera han estat importants a nivell creatiu.
L’artista desenvolupa el seu treball mitjançant diverses disciplines i procediments, com són el retaule, el gravat, el dibuix, l’escultura i la instal·lació. Cadascuna de les obres que s’exhibeixen tenen un motiu, o el que és el mateix, procedeixen d’una sèrie d’esbossos realitzats en bolígraf iniciats a finals del segle passat recopilats en diferents quaderns que podríem comparar-los com a llibres d’artista.
La figura humana és la principal protagonista de les seves composicions des d’una òptica expressionista, on el concepte de moviment és ben evident, degut sobretot a què els personatges caminen, corren, surten o es dirigeixen a algun lloc, fins i tot si els representa asseguts tenen les cames creuades.

Les siluetes d’aquests personatges tan “prims, allargassats, cargolats, flexibles i desproporcionats”, tal com afirma l’artista; donen la impressió de trobar-se amoïnats o afligits, encara que en realitat no sigui aquesta la seva idea primigènia, sinó que és una manera de manifestar el seus sentiments i emocions.
Encara que aparentment les escultures siguin de bronze, en realitat no és així, sinó que són de paper maixé. Materials que pot manipular més fàcilment i que connecten perfectament amb els seus objectius i plantejaments estètics.
Atès que no és gaire habitual conrear una de les tècniques més complexes i antigues a nivell pictòric com és el retaule, per a Puri Martín sí que és molt important, ja que li permet endinsar-se en un món on intervenen determinats factors i processos que li serveixen principalment per construir peces ben singulars, tal com ara podem observar a El sentit d’una vida.

Ramon Casalé Soler
Comissari de l’exposició