Del 10 d’ abril al 12 de juny de 2022.
Aquesta exposició de Martí Rom recull el treball de cinc dècades de constant activitat creativa, en què es pot comprovar el seu interès per diferents disciplines artístiques, que van des de la fotografia, els curtmetratges, les performances, els environnements i les accions, fins a l’escultura, passant per la pintura, el collage, el gravat, el dibuix i els objectes. A més d’altres facetes com les de galerista, promotor i activista cultural, que han originat que la seva vida estigui plenament dedicada a l’art. Per això, la present retrospectiva al Museu Monjo permet al públic contemplar una petita mostra del que ha anat creant tots aquests anys, però que serveix per adonar-se’n de la seva capacitat per construir obres impossibles, que s’estenen més enllà de la realitat, i que només es troben en la seva pròpia imaginació.
En els seus inicis va interessar-se per l’art conceptual que, en aquell moment, anys 70-80, era molt important a Catalunya. El compaginava amb l’escultura, ja que ell mateix confessava que de ben jove ja recopilava objectes, pedres i fustes que anava trobant pel camp, les platges i a qualsevol indret que trepitjava. Com a resultat d’aquestes troballes construïa assemblatges evocant temps pretèrits.
Per a ell, el reciclatge s’ha convertit en una obsessió, ja que li permet emprar materials i objectes diversos que per si sols només representen el que són i quina finalitat tenen, però a les seves mans es converteixen en obres d’art, perquè sap manipular-los i transformar-los en nous objectes que solen ser fàcilment identificables per a l’espectador.
De fet, les seves escultures, com també les pintures, de les quals s’exposen un bon nombre, formen part del seu ideari creatiu, ja que li agrada utilitzar diferents tipus de materials. A vegades, no se sap si es tracta de pintures o escultures, ja que en ser tridimensionals provoquen aquesta dualitat. És possible que l’artista ho faci expressament perquè el públic hi presti més atenció i s’impliqui en l’obra.
L’exposició segueix un ordre cronològic, on veiem escultures, pintures i dibuixos que permeten seguir el procés creatiu d’una mateixa obra i que serveix per a comprovar que una peça aparentment fàcil de crear pels elements que la integren, no ho és en realitat, ja que és molt més complexa del que sembla. El que succeeix és que per a nosaltres determinats objectes “retrouvés” no signifiquen res, en canvi per a ell sí que són importants. D’unes tenalles, d’unes frontisses, d’uns claus o d’unes pales apareix un rostre humà, un ocell, un gos, un peix, un tòtem…
Tracta diverses temàtiques, ja que no només se sent atret per la natura i tot el que això comporta, sinó també pel teatre, la música, la literatura, la política, la denúncia social, la història i els viatges. La seva obra està impregnada de referències que provoquen diferents reaccions en l’espectador que les contempla, ja que la seva intenció és fer-nos reflexionar i qüestionar moltes coses.
Són obres plenes d’ironia i de poesia, de les quals el crític Josep Maria Cadena assenyalava que l’artista “utilitza el que sap, però que es basa en el que somia. Això fa que les seves escultures adquireixin dimensions poètiques que superen les limitacions de la matèria”. El realisme màgic, l’expressionisme, el surrealisme, el conceptual…, totes aquestes tendències figuren d’alguna manera o altra en cadascuna de les peces que hi són presents, esperant que el públic que les contempli en pugui gaudir.
Ramon Casalé Soler | Comissari de l’exposició
