Del 13 d’ octubre al 24 de novembre de 2024
ELVIRA FUSTERO. L’ART DES DE LA REFLEXIÓ I EL SILENCI
El títol de l’exposició que Elvira Fustero presenta al Museu Monjo és Entre el diví i el profà que, d’alguna manera, ens fa pensar en el llibre Allò sagrat i allò profà, de Miercea Eliade, un dels més famosos historiadors de les religions. El llibre s’endinsa en el terreny conductual religiós des de la perspectiva humana. Ara bé, ens podríem preguntar que té a veure el títol amb les obres que s’exhibeixen al museu? La resposta és que no va dirigit al món de les deïtats ni pretén ser irrespectuós amb la religió, sinó que va més enllà de la pròpia realitat. Es tracta de representar el seu ideari creatiu des d’una òptica sincera i honesta, que sempre l’ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria artística, tal com ara podem comprovar en cadascuna de les obres que s’exhibeixen, on es fa palesa la seva fidelitat pel món de l’abstracció.
Es produeix la coincidència de que fa vint-i-cinc anys va exposar al museu per segona vegada –el text del catàleg el va escriure Arnau Puig i també va comptar amb la participació del poeta Joan Margarit- i ara, quan es compleixen cinc dècades de treball ho ha volgut celebrar en el mateix espai a mode de retrospectiva a través d’una selecció molt acurada de pintures i escultures de ferro de petites dimensiones, que serveixen per adonar-nos de la seva aportació a l’art d’avantguarda, no només del nostre país, sinó també a nivell internacional que ha merescut un gran reconeixement. Els anys 2021 i 2022 ja va realitzar una altra retrospectiva de caràcter itinerant a Lleó.
A mitjans del segle passat va sorgir una nova corrent artística als Estats Units que va rebre el nom d’expressionisme abstracte i que es caracteritzava per l’ús de pinzellades gestuals i espontànies damunt del llenç. Poc després aquesta tendència apareix al continent europeu, però amb una altra denominació: informalisme, que té diferents maneres de manifestar-se, com són la taca, la matèria, l’espai i el gest. En el cas d’Elvira Fustero des dels seus inicis pictòrics es va interessar pel gest i la taca i des d’aleshores es manté fidel a aquesta corrent.
L’exposició segueix un recorregut cronològic que permet adonar-nos de la versatilitat de les seves propostes plàstiques, on l’aparició del color és ben evident als anys 80 a través de tonalitats ocres, roses, i blaves. Posteriorment els neutres -blancs, negres i grisos- seran els protagonistes de les seves composicions. Es dóna la circumstància de que quan tracta el gris es percep la gran quantitat de matisos que pot arribar a posseir un sol color. Per això disposa damunt de la tela diverses capes de grisos degut a un procés selectiu de degradació.
En la majoria de les seves obres el gest i la taca s’alineen amb unes determinades formes geomètriques, a partir d’una mena de rectangles i quadrats -sobretot la sèrie de pintures negres dels anys 90-, que més tard es converteixen en espirals i cercles que permeten copsar la idea de moviment, fet que serveix per entendre millor que el seu treball es caracteritza per cercar noves maneres de representar els efectes del clar-obscur i la llum tal com ho transmeten els seus quadres.
Respecte a l’apartat escultòric, semblen models en petita escala de peces més grans, però en realitat no és així, ans el contrari, ja que són les originals. Les construeix a partir d’unes fines i delicades làmines de ferro que s’uneixen amb uns punts de soldadura. Semblen habitacles o compartiments però segons l’artista són “espais per a l’anima”, on també s’aprecia el concepte del buit. A més, l’artista els hi atorga altres usos, com per exemple que poden canviar de posició suggerint l’existència d’una nova obra. De totes maneres, Elvira Fustero també ha realitzat escultures de grans dimensions, com és el cas de Diàleg entre cultures.
Ramon Casalé Soler. Comissari de l’exposició.
