Del 7 de setembre al 19 d’ octubre de 2025
Enric Monjo (Vilassar de Mar, 1896 – Barcelona, 1976) va ser un artista que va viure un dels moments més interessants de la història de l’art: el del qüestionament de la representació de la forma i la posterior crisi que va donar naixement a l’abstracció. La primera meitat del s. XX va testimoniar un cisma, un enfrontament, entre els que van optar per respectar el cànon clàssic, idealitzat, d’acabats polits, i els que ho van negar per endinsar-se en el camí de la imperfecció, menys referencial i de vocació expressionista. Monjo va formar part del primer grup, però la seva producció artística va ser prou rica per inspirar qualsevol perfil d’artista que vingués en el temps que li va succeir.
El 2025, un grup d’onze dones de diferents generacions i nacionalitats s’han endinsat al món de l’escultor vilassarenc prenent les seves escultures com a punt de partida per realitzar diverses interpretacions tan variades com genuïnes.
11 pintures, 11 llenguatges completament diferents, que testifiquen la fecunditat de les escultures de Monjo i el poder per inspirar nous camins artístics, més enllà de les modes i tendències de cada època. Actualment la pintura ja no respon a fórmules ni posicionaments de grup sinó que cada persona que s’expressa amb la pintura és un món que ha de ser interpretat de manera autònoma. Aquesta exposició és un bon exemple d’aquesta pluralitat.
